Senyor Capità:
Jo, flipo.
I ho dic així, sense ni tan sols posar-hi admiració al final, amb aquella naturalitat que em deixa estupefacte: jo, flipo. Sense signe admiratiu.
Sóc ben conscient que aquest és el meu estat natural. Ja ho era abans, amb la diferència que flipar, per a mi, resultava una sorpresa diària. I em trasbalsava. I m'atordia. I m'emprenyava. Ara, no. M'adono que la flipadura constant en què visc instal·lat és tan natural en mi com la meva pell, com les durícies a les mans de tant enfilar-me per les cordes, com la camisa de ratlles, com els pantalons acampanats, com la gorra que em protegeix del sol i de la sal, com el lloro que duc penjat a l'espatlla.
Tot plegat ho he descobert avui, de bon matí, en llegir el diari que l'albatros de sempre (pura naturalitat volàtil) ha posat a les meves mans, com cada dia. I l'he fullejat. I n'he llegit els titulars. I m'he entretingut amb alguna notícia i amb algun article d'opinió. I he flipat, com sempre. Però m'he adonat que la meva perplexitat d'avui té un to diferent de la d'abans. Vull dir que no m'ha trasbalsat. Ni m'ha atordit. Ni m'ha emprenyat.
He notat, senyor Capità, que la perplexitat s'ha convertit tant en el meu estat natural que ja res no m'afecta. I potser hauria d'estar ben espantat per aquest fet. Però no n'estic. Gens. La qual cosa em confirma que sí, que visc l'estat de flipamenta com peix a l'aigua, com goril·la a la selva, com cocodril entre el fang, com Acebes en ple feixisme. La cosa més natural del món, vaja. I sense cap signe d'admiració.
M'adono també que la llarga temporada que he passat amb vós resseguint els pols cada vegada menys glaçats del nostre malhaurat planeta, constatant que sí, que l'homo sàpiens-sàpiens l'està fotent a la merda, m'ha proporcionat un distanciament tan gran de tot que ja res no m'afecta perquè, després d'aquella experiència, encara ho veig tot més absurd. Molt més absurd.
¿Què fan, els candidats de l'alcaldia de Barcelona, prometent mil reformes (idees genials!) per adecentar la Barcelona més vella de totes les barcelones que es fan i es desfan, si la Barcelona abocada al mar serà engolida per aquest mar d'aquí a no res? Amb l'aigua salada fins a la plaça Catalunya, com parlaran de les reformes del barri gòtic i del barri del raval? Amb un megàfon des d'una barca? ¿Per què no hi ha cap candidat que anunciï un contacte immediat del seu partit amb els enginyers dels Països Baixos que ens poden assessorar en el gran tema de la contenció de l'aigua del mar? Que no llegeixen els diaris, els candidats a l'alcaldia?
Flipo, senyor Capità. I sense admiració. I sense res.
Sort que visc en una pàtria flotant! Ara sí que hi poso admiració, senyor Capità. Sempre a les vostres ordres.
